Que es desperti l’innocent,
que l’assassí reculli els vidres,
que trenqui el seu silenci el confident.
Que descansin els motors,
que la vida sigui un cercle,
i cregui en els miracles la sort.
L’ordre dels astres mai va ser pensat,
o això diu la certesa.
L’arbre que passa és un bon aliat
del meu moviment.
L’hòstia més forta està feta de por
i d’allò de tenir els peus a terra.
Les bales perdudes no fan guerres.
Que ja no compti la intenció,
que es perdi el nord a les dreceres,
i ploguin més pilotes del avions.
Que passi pàgina el vent,
que la tristor valgui la pena,
que creguin en els pares els reis d’orient.
L’ordre dels astres mai va ser pensat,
o això diu la certesa.
L’arbre que passa és un bon aliat
del meu moviment.
L’herba més alta està feta de pols
i allò de tenir arrels a terra.
Les bales perdudes no fan guerres.
L’ordre dels astres mai va ser pensat,
o això diu la certesa.
L’arbre que passa és un bon aliat
del meu moviment.
L’hòstia més forta està feta de por
i d’allò de tenir els peus a terra.
Les bales perdudes no fan guerres.
Que l’aire és més lliure fora dels canons.