Ei, tu, corre més que mai,

tu, diluint l’espai

I els dies que passen.

Ei, tu, crida molt més fort,

tu, fes que caigui el nord

i el núvol de l’arbre.

I la llum que trenca el vidre

travessa el nostre cor,

són cristalls tan microscòpics de vida.

Ei, va, torna a començar

va, com si fos demà

i ens inventem l’alba.

Ei, tu, és un salt al buit,

ja, gran com l’infinit,

però el vent ens agafa.

I la mà que ens obre els dies,

acaricia el nostre vol.

Som partícules tan plenes de vida.

I la llum que trenca el vidre

travessa el nostre cor,

són cristalls tan microscòpics,

són cristalls fets de vapor.

I la mà que ens obre els dies

acaricia el nostre vol.

Som partícules tan plenes de vida.