Els segons que van des del record,
sobre una línia fina, cap al fons del menjador.
Dibuixo una finestra amb el dit a la paret
i l’obro per deixar passar aquest sol vestit de fred.
Simplement, m’agrada aquella olor,
aquella de les coses que no hem dit, però sé que hi són,
l’olor de les estones que hem perdut per tants carrers,
la de les branques d’arbre que aquests dies són avets.
Simplement, somric perquè no tinc cap pressa,
ara que els teus guants m’abriguen bé les mans.
Mandarines, llums de fira i més desembres
que hem anat passant.
Jugues amb la llana del jersei,
i fas cercles hipnòtics mentre mires el cartell
d’alguna foto antiga des del món a tot color,
aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor.
Simplement, m’agrada creure en res,
només en les estones que passem sense cap pes,
aquelles que desperten una mena de calor,
aquelles tan idiotes que potser no entenc ni jo…
Simplement, somric perquè no tinc cap pressa,
ara que els teus guants m’abriguen bé les mans.
Mandarines, llums de fira i més desembres
que hem anat passant i ens queden tan avall.
Simplement avui et miro sense pressa.
Cançonetes diluïdes dins del vi.
Sempre em dius si falta molt per primavera,
però avui som aquí.