Partícules
Ei, tu, corre més que mai,
tu, diluint l’espai
I els dies que passen.
Ei, tu, crida molt més fort,
tu, fes que caigui el nord
i el núvol de l’arbre.
I la llum que trenca el vidre
travessa el nostre cor,
són cristalls tan microscòpics de vida.
Ei, va, torna a començar
va, com si fos demà
i ens inventem l’alba.
Ei, tu, és un salt al buit,
ja, gran com l’infinit,
però el vent ens agafa.
I la mà que ens obre els dies,
acaricia el nostre vol.
Som partícules tan plenes de vida.
I la llum que trenca el vidre
travessa el nostre cor,
són cristalls tan microscòpics,
són cristalls fets de vapor.
I la mà que ens obre els dies
acaricia el nostre vol.
Som partícules tan plenes de vida.