Des del sostre del terrat, 

diminut aixeca el cap. 

Telescopis i un perfecte càlcul de les hores. 

Previsions d’acostament 

d’un cometa sense vent. 

Ell espera tan pacient 

la línia recta dels seus ulls.

Plouen decimals que s’encenen.

I a la nit, a dos-cents cinquanta mil kilòmetres d’aquí,

travessant altres indrets per venir amb mi.

On la música dels núvols deixa veure el fil

de partícules cremades d’un desig.

Des del sostre del terrat, 

diminuta la ciutat. 

Diagrames per pensar com pot caçar una estrella. 

I fer llarg aquell moment 

tan fugaç com el present.

Tan brillant com el secret més ben guardat del professor.

Plouen decimals, mentre cau la nit.

A dos-cents cinquanta mil kilòmetres d’aquí

travessant altres indrets per venir amb mi.

On la música dels núvols deixa veure el fil

de partícules cremades d’un desig.

Constel·lacions de sols i trons

que fan interferències a una capsa de cartró.

I amb uns miralls ben situats,

una espiral centrífuga, un principi d’atracció…